La família
Una de les experiències de més estrès per a la família pot ser mudar-se a una nova comunitat. Per a un nen o adolescent, poden resultar especialment difícils les mudances freqüents o fins i tot una única mudança. Una mudança pot ser una possible causa de problemes escolars en un nen degut a l’adaptació d’aquest a un nou entorn. Les mudances són encara més difícils si venen acompanyades d’altres canvis significatius en la vida del nen, com la mort, el divorci, la pèrdua de l’ingrés familiar o la necessitat d’un canvi d’escola.
La mudança interromp les amistats. Quan un nen arriba nou a una escola, al principi pot tenir la sensació que la resta tenen un amic preferit o els seus grupets d'amics selectes. El nen s'ha d'adaptar a un horari i un currículum nou i en algunes classes o cursos es pot trobar més avançat o més endarrerit que la resta. Aquesta situació li pot causar estrès, ansietat i avorriment.
LEls nens en edat de guarderia o d'educació infantil són particularment vulnerables a una mudança de la família perquè en el seu procés de desenvolupament, estan en l'etapa de separar-se dels pares, d'ajustar-se a noves figures d'autoritat i relacions socials. La relocalització pot interferir en el procés normal de la separació, i causar una regressió cap a una relació de major dependència dels seus pares.
En general, quant més gran sigui el nen, més difícil li resultarà mudar-se perquè el seu grup d’amics té una gran importància per a ell o ella. Els preadolescents i els adolescents protestaran repetidament per la mudança i demanaran permís per quedar-se en el seu poble natal amb la família d’un amic. És probable que alguns joves no parlin de la seva aflicció, de manera que els pares han d’estar alerta a alguns senyals d’avís sobre una possible depressió, inclosos els canvis en l’apetit, retraïment social, deteriorament en els estudis, irritabilitat, canvis en els patrons de la son i altres canvis dramàtics en el comportament o l’humor.
LEls nens que semblen estar deprimits per una mudança podrien estar reaccionant més a l’estrès que experimenten que a la relocalització.
Algunes vegades un dels pares està en contra de la mudança i els nens ho capten i reaccionen a la discòrdia familiar.
Si el nen mostra senyals persistents de depressió o tensió, els pares poden demanar al seu metge de família, al pediatra o a la societat mèdica local que l’enviïn a un psiquiatra de nens i adolescents, qui podrà avaluar i tractar els problemes emocionals que puguin estar afectant el nen com a resultat de l'estrès. El psiquiatra de nens i adolescents també pot ajudar perquè els pares aprenguin com fer que la nova experiència resulti més fàcil per a tota la família.
Per fer que la mudança sigui més fàcil per als nens i els pares, es poden seguir els següents passos: |
